Nova Llei de Comerç, Serveis i Fires per Catalunya.

Les principals novetats de la futura llei

En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72hores/setmana). Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l’activitat comercial. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.

 

Una altra novetat són les àrees de degustació. Per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació en el seu establiment. La idea és

oferir a aquests tipus de comerços una via complementària d’explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals. No obstant això, per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació (33% del total de la superfície comercial de l’establiment). La llei també preveu que els ajuntaments podran variar aquest límit.

Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.

En matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).

El projecte de llei recull també expressament la voluntat política de contribuir a l’eficiència i millora de l’activitat comercial, mitjançant un Pla de Foment de la Competitivitat del Comerç Urbà. Aquest pla té per objecte posar a l’abast dels sector les eines que permetin als empresaris més capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de creixement i d’internacionalització.

D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.

6,5 milions d’euros en subvencions al comerç urbà, l’artesania i la moda al 2016

El Govern també ha analitzat el balanç de les subvencions atorgades al comerç urbà, a l’artesania i la moda durant 2016. En total, s’han destinat prop de 6,5 milions d’euros en incentius, distribuïts en sis diferents programes de subvencions.

Desglossat per programes, dins el programa per a la competitivitat de l’empresa de comerç i serveis a través d’entitats —que té per objectiu desenvolupar projectes de dinamització comercial de zones urbanes i impulsar actuacions col·lectives d’empreses comercials associades, per potenciar el comerç de proximitat– la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha destinat 3,67 milions d’euros per a la implementació de 356 projectes arreu de Catalunya.

Pel que fa al programa per a la implementació d’eines innovació tecnològica al comerç —adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda, amb l’objectiu d’afavorir la transformació digital— s’han concedit prop de 800 mil euros per a total de 331 projectes. Així mateix, dins el programa d’ajut a la participació en fires, la Generalitat ha atorgat 454.593 euros repartits entre 238 sol·licituds d’arreu del territori.

En matèria de suport a l’activitat artesanal, el pla d’incentius inclou el programa per a la comercialització de l’artesania —que té per objectiu el foment de la competitivitat mitjançant la participació de les empreses artesanes en fires i salons relacionats amb l’activitat artesanal—, dins el qual s’han atorgat enguany 326.028 euros, a un total de 129 artesans i empreses artesanes.

De la seva banda, el pla d’incentius contempla una línia específica per a la internacionalització de la moda, que promou la participació dels dissenyadors i marques de moda catalanes en showrooms comercials o fires internacionals amb l’objectiu d’afavorir la presència a l’exterior i potenciar la diversificació de mercats. Dins d’aquest programa s’han concedit al llarg de 2016 prop de 210.000 euros a 52 empreses i dissenyadors.

Així mateix, el pla d’incentius inclou un programa específic per afavorir la continuïtat dels locals comercials, adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda. L’objectiu d’aquesta línia és dinamitzar el comerç mitjançant projectes de recuperació dels locals situats a la trama urbana o al casc històric i afavorir el relleu generacional. Aquesta línia —que es va tancar el 31 de desembre— ha rebut de moment, 413 sol·licituds. A l’espera de concretar les sol·licituds acceptades, la previsió de subvenció que s’atorgarà és aproximadament d’un milió d’euros.

PROGRAMA
Sol. entrades
Sol. atorgades
Inversió
Subvencions atorgades
1.-Competitivitat de l’empresa de comerç i serveis a través d’entitats
397
356
8.539.423,99€
3.674.530,42 €
2.- Afavoriment de la continuïtat dels locals comercials
413
1.000.000 € (previsió)
3.- Implementació d’enes d’innovació tecnològica
393
331
2.099.033,30€
793.485,71 €
4.- Participació en activitats firals sectorials, multisectorials i professionals del comerç i els serveis a Catalunya
315
238
1.222.467,50€
454.593,17 €
5.- Comercialització de l’artesania
148
129
868.039,54€
326.028,30 €
6.- Internacionalització de la moda
56
52
1.064.317,96€
209.248,91 €
 
TOTAL
 
1722
 
1106
 
13.793.282,2€
(*) 6.457.886,51 €
(*) Xifres a 21/12/2016, a l’espera de tancar el programa 2.
Publicat per GENCAT

Deja un comentario